Amb una escenografia molt correcta i una ambientació glacial que se’t clava als ossos, comença l’obra La Ratonera. El fred que senten els personatges que queden atrapats dins la mansió Monkswell, va calant en el públic poc a poc, fent que entris en la història i que vulguis descobrir més que ningú, qui amaga què.
L’obra gira al voltant del matrimoni Ralston, tot i que en aquesta versió de l’exitosa obra, qui més destaca en la meva opinió són els personatges que giren al seu voltant. Un ampli ventall de personatges molt característics que aporten color a l’espectacle. Un gran descobriment de l’actor Joan Amargós fent de Christopher Wren, aportant molta naturalitat i aire fresc dalt l’escenari.
Cal destacar de manera molt positiva el joc que es crea entre els assistents a la mitja part. Moltes són les parelles o amics que aprofiten els 10 minuts de pausa per contrastar opinions sobre qui és realment l’assassí i qui està implicat en la història. Aquest petit parèntesi de descans fa que tornis a l’obra amb una sinopsis feta al cap, que no cal dir, que la magistral Agatha Christie et desmonta en l’última escena.
Una vegada més, la gran escriptora Agatha Christie ens demostra que ningú com ella per allargar un suspens fins a final i deixar a l’espectador amb la boca oberta.