Martin McDonagh va escriure la Reina de la bellesa de Leenane amb 27 anys. Va ser representada per primer cop l’u de febrer de 1996 al Town Hall Theatre de Galway, Irlanda. Dos anys més tard la vam poder veure a la Villarroel amb Vicky Peña, Montse Carulla, Àlex Casanovas i Jacob Torres sota la direcció de Mario Gas. Jo en recordava l’ambient sòrdid i l’escenari fosc. 20 anys més tard es torna a representar a casa nostra.
En aquesta ocasió la dirigeix Julio Manrique i les actrius són Marissa Josa i Marta Marco i els actors Ernest Villegas i Enric Auquer, tots ells amb un immillorable nivell interpretatiu.
Com ja ens té acostumats Martin McDonagh és una obra ambientada a la Irlanda rural. Les dificultats de trobar feina obliga a una gran part de la gent jove a emigrar a Anglaterra o a EEUU renunciant a terra, costums, llengua i família. Les dificultats són tan grans que la frustració, la desesperació, la impotència i la incapacitat de resoldre els problemes d’una família irlandesa converteix la relació en un món cruel i despietat on la convivència és difícil i la supervivència es posa en perill.
La posada en escena al mig dels espectadors permet crear uns exteriors i un moviment que no són possibles en un escenari convencional. L’utillatge és detallat, cuidat i molt real. Fins i tot fan foc en una llar que no acaba de tirar i omple de fum la sala, que si no fos per l’olor que ens va quedar a la roba, hauria donat a l’obra un aire d’autenticitat.
Tot i la distancia en espai i temps, els espectadors hi poden trobar certa similitud amb algun moment de la nostra historia actual o recent així com amb relacions personals que son eternes.
No cal que els desitgi “molta merda” perquè l’èxit està assegurat.