D’ençà que La Perla 29 va posar la banya en Brian Friel amb Traduccions, el dramaturg irlandès ha deixat de ser un desconegut a Barcelona. En aquest cas, Sílvia Munt ha apostat per La resposta, un text coral que explora les frustracions personals i professionals dels set personatges de l’obra. Sota una capa de normalitat i tranquil·litat aparent, el Tom i la Daisy —David Selvas i Emma Vilarasau, una parella que segurament no ens hauríem imaginat—, viuen un drama latent per dos motius: tenen la filla ingressada en un centre psiquiàtric, i tenen greus problemes econòmics.
En una reunió amb família i amics, Friel dibuixa un fris de personatges que es mouen entre la infelicitat i la frustració. La incomoditat regna entre tots ells. Àlex Casanovas i Àngels Gonyalons, la parella d’amics aparentment brillants, guapos i triomfadors, tampoc no són capaços de ser feliços. Som davant d’un drama existencial? Probablement. No en va s’anomena Friel el Txèkhov irlandès. A mesura que va avançant la reunió, cada personatge es reclou més en si mateix per no notar la incomoditat que li generen els altres. Amb La resposta, Friel deixa clar que la incertesa governa el destí dels personatges, que no hi ha resposta a cap dels seus dubtes. El conflicte mateix de l’obra és quiet i latent, per això no resol.
El muntatge dirigit per Sílvia Munt és tan senzill com desolat i trist. Set actors molt ben dirigits interpreten set personatges que no saben trobar el seu lloc. Molt bona interpretació de tots, sense destacar-ne cap, ni tan sols Emma Vilarasau, que ja fa anys que ens té acostumats a papers extrems i diabòlics. Sílvia Munt ha fet una direcció coral per a una obra coral en què l’important és l’ambient desangelat i incert que els personatges creen.
