Tot i que ja feia mesos que aquest projecte havia començat a gestar-se, el triomf de Marta Aran als Premis Max emportant-se el guardó en la categoria de Millor Autoria Revelació per Els dies mentits, va augmentar l’expectativa davant la seva nova estrena. Sempre és bonic veure el naixement a temps real d’una creadora que promet convertir-se en un nom important dins de la indústria catalana. Des de la seva faceta d’actriu a la Companyia Arcàdia, passant pel seu debut com a directora i dramaturga amb La noia de la làmpada, podríem dir que La segona Eva és, en certa manera, la confirmació del seu talent. Aran demostra amb aquest muntatge que ha crescut en experiència, visió escènica i efectivitat. Un altre pas endavant on, clarament, no ha tingut por d’abordar un tema complicat amb una posada en escena ambiciosa de la qual se’n surt de forma feliçment efectiva, tenint en compte el pressupost amb el qual ha comptat.
L’obra parla dels abusos, manipulació i maltractament psicològic contra les dones a través d’una història en l’entorn de l’església catòlica i el món de la parella. El text, molt afinat, apunta als grisos, a la part baixa de la piràmide, on tot sembla confús i les víctimes són més qüestionades que en cap altra circumstància. Es tracta, per tant, d’una denúncia necessària que fuig de l’obvietat i assenyala la indecent indefensió de les protagonistes d’aquestes experiències traumàtiques. Tot això ho presenta amb solucions àgils, converses creuades i una intel·ligent utilització de la iconografia cristiana que arrodoneix la proposta de forma original, enginyosa i punyent. Aran ha sabut treure profit de la companyia El Eje amb els quals ha sumat forces amb un resultat francament memorable.
És evident que 2020 està sent un any terrible pel teatre i les arts escèniques però, malgrat això, també ens està portant joies com aquesta. Qui sap si, en el futur, el recordarem, també, com l’any on, malgrat les adversitats, una creadora va començar a consagrar la seva carrera. Com el principi de tot. Entre altres coses. L’any de la Marta Aran.