Feia temps que no ens ho passàvem tan bé al Teatre. Divendres passat vàrem sortir de la Sala Gran del TNC amb un somriure dibuixat a la cara i és que estàvem plenament satisfets amb la proposta que Sergi Belbel ens ha regalat, basat amb un dels pocs textos escrits pel teatre de Mercè Rodoreda.
Un text que fa uns 20 anys ens va descobrir la gran Rosa Novell, escrit per Mercè Rodoreda als anys 50 però que ens parla d’una època anterior, en ple esclat del Modernisme a Barcelona.
Amb una aparença de Comèdia costumista, ens dibuixa uns personatges que ara mateix ens menjaríem amb patates, per la seva enorme tendresa…. un grup de veïnes de més de 60 anys, que ja han esdevingut amigues fidels, i que viuen al barri de Sant Gervasi de Barcelona; grup encapçalat per la senyora Florentina, professora de piano, amistançada del «senyor Homer» durant gairebé trenta anys…. i el seu divertidíssim cor de veïnes Zoila, Júlia i Perpètua.
La irrupció de la nova minyona, la Serafina, una noia jove, de poble, desinhibida, molt lluny del que la Florentina representa, serà el revulsiu que finalment sacsejarà els fonaments de la seva llar.
Sergi Belbel ha portat les flors que tant estimava la Rodoreda a l’escenari de la Sala Gran …. un esclat de colors en els vidres de la galeria Modernista i també en el jardí ple d’hortènsies del pis propietat de la Sra. Florentina, en una espectacular escenografia de Max Glaenzel, que per si sola esdevé un altre protagonista d’aquesta proposta.
Nosaltres crèiem erròniament que el text era un pretext per dibuixar una comèdia d’època “amable” i poca cosa més, i reconeixem que estàvem totalment errats, perquè és una obra que dibuixa una societat burgesa barcelonina de principis de segle passat, des de les petites coses i el costumisme de l’època, però amb una visió molt actual en la defensa de la llibertat de les dones… i això sobta molt quan Mercè Rodoreda ens està explicant una història situada 100 anys enrere.
Però el gran descobriment en aquesta producció, es el paparàs que fa Elisabet Casanovas de la minyona Serafina (Zerafina)…. senzillament memorable. A Sergi Belbel li va costar més de 3 mesos de càsting per trobar la persona idònia per fer aquest paper, en la recerca d’una actriu que tingués una edat semblant als 18 anys d’aquest personatge.
Si desitgeu llegir la valoració original sencera, només heu clicar AQUÍ