Aquests dies podem veure a la Sala Gran del TNC “La senyora Florentina …”, que havia estat estrenada per Mario Gas al Romea l’any 1993, amb Rosa Novell i Rosa Renom en els papers protagonistes. El muntatge de Sergi Belbel s’assenta en tres elements molt rodoredians:
1. L’escenografia, espectacular, molt de sala gran, dibuixa dos espais: un primer pla que figura el menjador d’una casa bona de Sant Gervasi, i un segon pla, el jardí florit d’hortènsies tan de la Rodoreda, tan present a la seva obra narrativa, però també en la poètica i en la dramàtica. Una divisió tan evident de l’escenari sembla que hagi de significar alguna cosa, dos móns diferenciats, una ambivalència d’algun tipus, però en canvi cap metàfora acaba de prendre força, i ens quedem amb la impressió que és un efecte estètic que ajuda, amb la col·laboració del disseny d’il·luminació a mostrar el pas del temps.
2. La soledat. L’eix temàtic que sobrevola la història és la soledat de quatre dones que per diverses raons no es troben tan acompanyades per les seves parelles com elles havien cregut que ho estarien en el passat. La combaten amb ironia i amb la fortalesa que els atorga l’amistat que s’estableix entre elles.
3. La Zerafina, la minyona papissotes, és un personatge que ja apareixia en un relat de “La meva Cristina i altres contes” que actua com a catalitzador de forces internes que romanen incipients dins la senyora Florentina des de fa molt de temps. La Zerafina és l’aire fresc que s’escola en una casa encartronada i en la vida encartronada de la senyora que no veu la manera d’engegar-ho tot.
Quin gran descobriment el de l’Elisabet Casanovas. És cert que és un personatge agraït, de caracterització senzilla, però també era fàcil caure en els clichés i els llocs comuns que podrien haver estat un llast per al resultat final. Casanovas troba els matisos necessaris per a defugir-ho i arrodonir una interpretació ajustadíssima, rodona i molt divertida.
La potència que Belbel entrega a la Zerafina dilueix, en part, el pes de la resta de personatges, i se’n ressent la història de la Florentina. En qualsevol cas, és un muntatge més que gaudible, amb to de comèdia amarga, que suposa el naixement d’una estrella. Per molts anys!