Aquesta producció de La Taimada està plena d’imatges que pertorben, des del lent passeig dels cinc ballarins (moment de la creació) fins a l’aparició dels accionadors, la manipulació de cossos inertes o el ball de les prostitutes. Tot plegat ben farcit d’escenes violentes i moments que incomoden, com el llarg procés de desvestir i rentar un suposat cadàver. Segons el programa de mà, l’obra vol mostrar l’evolució de l’ésser humà després del vuitè dia, quan el creador ja s’havia retirat a descansar. El que veiem, doncs, és l’autodestrucció de l’home i la pèrdua irreparable del sentit comú. I ho veiem a través d’una estètica que recorda a Kubrick i fins i tot a pel·lícules de l’últim cinema de terror. En resum, un llarg espectacle de dansa-teatre -es fa difícil definir el terme veient les darreres propostes- que no serà del paladar de tothom però que conté moments interessants i una ferma voluntat de provocar, qüestionar i generar debat a la sortida.
Enllaç copiat!