Lliutes pels teus ideals o acutes des del sofà?

La tardor no arriba mai forma part d’Eòlia Escena Emergent una aposta d’Eòlia I+D i el Teatre Eòlia dedicada a creadores i intèrprets emergents en l’àmbit de les arts escèniques. Un aparador de nous talents. Un primer trampolí per a la visibilitat vinculat als Treballs de Final de Grau de l’alumnat d’Eòlia.Com la setmana passada amb “El mestre i el mar” que formava també part de l’Escena Emergent, anem a veure el treball de l’alumnat d’Eòlia. S’ha de dir que aquesta temporada l’he visitat sovint per veure que s’hi cou en les noves propostes que molt sovint són oblidades. El text ens parla de l’actitud d’un grup que vol atemptar contra un dignatari. Un acte de terrorisme en què poden morir infants innocents. Al final l’atemptat fracassa i els terroristes atrapats i condemnats a mort. És un text dur, que parla de diferents tipus de terroristes, d’idealista en la causa fins a l’assassí despietat. Un grup de dones volen dir la seva. En el grup tenim diferents estereotips de protagonistes. Elles s’han cansat de queixar-se i volen passar a l’acció. Però arriba un moment que passar a l’acció no és tan fàcil. Al final sempre ens tirem enrrere. Però la pregunta que ens planteja és molt més actual del que sembla. Fins a quin punt volem perdre tot el que tenim pels nostres ideals? “La tardor no arriba mai” és un text dens i complex, amb molts punts de vista. Estem entre un discurs i teatre complex. Un gran treball de tots els protagonistes, amb una gran direcció de moviment i de llums que ajuda molt a seguir l’obra. Ens presenta els desitjos de les protagonistes, les seves necessitats, per què es mouen en aquest grup, les reivindicacions i les relacions entre cada una d’elles. És una gran reflexió sobre els manifestos, les propostes de grup, les reivindicacions. Tots hem format part d’una d’aquestes situacions, però no hem fet res més. No hem fet un pas endavant. I ara? Doncs us animo, aneu al Teatre Eòlia i deixeu-vos sorprendre. I més tard, pregunteu-vos i responeu els dubtes i les preguntes que ens planteja l’obra. Pots veure la meva opinió al següent enllaç