Si donem una ullada a la ja nodrida producció teatral de Martí Torras Mayneris, tant en la seva vessant de director com de dramaturg, veurem que hi ha una clara preferència cap a elements festius, cabareters i de joc teatral. Si, a més, tenim en compte que els seus últims muntatges han estat dins de l’òrbita del clown –Rhum i Rhumia-, hem de reconèixer que ell era el més adequat per dur a terme aquest homenatge als bufons que Shakespeare utilitzava a la seva companyia, anomenada Lord Chamberlain’s Men. Tot i així, hi ha aspectes d’aquest espectacle que no han acabat de quallar de la manera que molts esperàvem…
És cert que el director s’esforça per dotar el muntatge d’un ambient festiu, on hi té molt a dir la música en directe d’Els Berros de la Cort. Però també cal dir que no n’hi ha prou amb lligar una bona colla de frases de diverses obres de Shakespeare per crear un guió que mantingui l’interès i que tingui un objectiu prou clar. És més, penso que aquest encotillament voluntari ha contribuït a que no hi hagi una història lliure, que voli per si sola i vagi més enllà de la simple sinopsi anunciada en el dossier. És cert que tot els actors s’esforcen per a que no sigui aixi, però el text els venç… i només alguna picada d’ullet de Joan Pera o algun acudit metateatral ens fan sortir d’un camí excessivament planer i tancat.