No es podrà negar que La botiga dels horrors ha estat sempre envoltada d’una aura especial i d’una sort majúscula. Primer va ser una pel·lícula de sèrie B, rodada en només dos dies, que amb els anys va esdevenir una cinta de culte. Després es va convertir en un musical que va superar les expectatives de l’Off Broadway, i per últim Hollywood també va posar a cantar a la famosa planta en la pel·lícula de Frank Oz. Un èxit relatiu, però de nou un altre film que ha guanyat admiradors any rere any. Quin és el secret de la proesa? No sabria assegurar-ho, però crec que la modèstia del producte, la originalitat de la història o la qualitat de la partitura en la seva versió musical hi han tingut molt a veure.
Per tant, semblava que una nova versió del musical -a Barcelona ja es va veure la de Joan Lluís Bozzo i la de Ricard Reguant- havia de tenir-ho tot assegurat. La sorpresa ha estat veure que al producte li pesen una mica els anys, o bé que potser la idea de Llàcer i Guix de renovar-lo i fer-lo més atemporal no li han caigut massa bé. Aquest musical és d’aquells que funcionen amb un aire retro, sense renunciar al freakisme que porta implícit ni a l’especial energia que desprèn. No he entès tampoc algunes resolucions estètiques, tot i que la producció està a l’alçada del que s’espera d’ella. Pel que fa al ritme i a la resolució d’algunes escenes, segur que milloren quan es passi a un teatre tancat. El Grec no és el millor espai -per mides i per acústica- per fer musicals… això està molt clar.
Sigui com sigui, aquesta nova Botiga té moments ben lluïts i tornarà a ser un èxit de públic. Manu Guix gaudeix de valent amb la seva interpretació vocal de la planta Audrey II, mentre que les Sey Sisters resulten fonamentals a l’hora d’aportar l’aire de soul, doo-woop i motown que la peça requereix. Marc Pociello i Diana Roig compleixen en els seus rols, mentre que José Corbacho es posa el públic a la butxaca… tot i que a mi em va semblar que estava en un registre diferent al dels seus companys. En resum, un producte que anirà millorant amb el rodatge i que acabarà essent un dels grans reclams -i possiblement un dels grans èxits- a l’inici de temporada.