En un indret de la Catalunya de 1980, tres membres d’una família una mica distanciada es retroben amb motiu del que, en principi, sembla una simple celebració d’aniversari. Aquest senzill plantejament, dóna peu a Daniela Feixas (autora del text que també participa com a actriu) a desenvolupar una fosca trama relacionada amb l’herència del mal genealògic que els protagonistes aniran desvetllant a mesura que avança la història. La tortuga de Califòrnia és un drama narrativament efectista que, no obstant això, s’aguanta amb una estructura funcional i diversos elements de thriller. La seva habilitat per treure suc del seu leitmotiv és admirable tot i que, finalment, serveix més per explicar els personatges que no pas per fer reflexionar al públic. Així, l’al·legoria entre el conflicte humà i el de les tortugues resulta, per moments, forçada i, fins i tot, massa evident. Afortunadament, ajuda a fer avançar l’argument que, al seu tram final, es torna realment interessant. És, en definitiva, un exercici sobre una idea molt concreta (una hipotètica herència genètica de la maldat) que sap resoldre’s amb eficàcia però que, pel camí, guarda poques sorpreses i uns quants trucs bastant trillats.
Enllaç copiat!