“La tortuga de Califòrnia” (text finalista en l´última convocatòria del Premi Quim Masó) ha estat la segona obra que hem triat del Festival Grec d’aquest any.
En aquesta ocasió ens dirigim a La Seca molt animats per diverses raons: l’espai Brossa ens agrada molt, per la gran admiració que sentimo per alguns dels actors que formen part d’aquesta obra i per la curiositat de veure que tal se’n surt la Daniela Freixas en el seu debut com autora.
Ens situem a Barcelona, any 1980. Com a escenografia un menjador que em recorda molt al de casa l’ àvia. L’Emili després de molts anys torna a casa la mare per celebrar l’aniversari de la filla de la seva germana l’Àngela. La situació entre els tres és tensa, freda i distant. Per què hi ha tanta fredor entre ells?. Secrets de família, retrets, mentides, sospites, accions passades injustificables…
La vida i reproducció de les tortugues de Califòrnia serà el fil conductor que ens portarà al tema principal de l’obra. Un plantejament sobre si els actes de les persones són de tipus genètic, o són les circumstàncies i l’entorn on vivim que ens fa ser com som.
L’Àngela està convençuda que tots els seus actes i els dels seus fills estan predeterminats per l’herència genètica, creient que l’extinció és la seva única sortida. Tot i que l’Emili no creu el mateix, viu lluny del entorn familiar. La mare pensa que el fi justifica els mitjans; creu que és igual el que es faci mentre el resultat sigui bo, tot i que no es faci el correcte, ja que el més important és el camí a recorre.
Obra dura i impactant.
Molt ben dirigida per Lurdes Barba, que ha aconseguit tenir-nos al públic en tensió fins al final. Bona il·luminació i efectes sonors .Tots quatre actors Anna Güell, Daniela Feixas, Josep Julien i Clara de Ramón han estat genials i del tot creïbles en els seus papers.
Felicitats a tot l’equip.
Una obra del tot imprescindible !!!