La conjugació de primeres vegades dona resultats a priori incerts, però la manca d’experiència no implica manca de talent. I el talent, a “La trena”, hi és present en tot moment. El primer llibre de la directora i guionista Laetitia Colombani és un autèntic fenomen editorial a casa nostra des de la seva traducció, ara fa quatre anys. El primer repte d’aquest calibre per la Clara Segura com a directora esdevindrà, segur, un autèntic fenomen en aquesta temporada teatral acabada d’estrenar.
Tot i l’experiència en la direcció artística a Cobertura, amb Bruno Oro, l’actriu s’estrena al capdavant d’un equip que, majoritàriament, ja va triomfar amb Les noies de Mossbank Road amb una traça espectacular, un domini del ritme, de la comunicació amb el públic, de la generació d’ambients del no-res, del trànsit i les transicions i de l’espai escènic que demostren que el teatre, des de tots els àmbits, forma part de la seva sang, de la seva essència. I el treball és coral. La Marta Marco i la Cristina Genebat han treballat en l’adaptació del text, i la producció de La Perla 29 hi ha donat forma.
I no era una tasca fàcil. Intrigava descobrir com tres espais diferents (l’Índia, Itàlia i el Canadà) podrien convergir en moments alternants en un mateix escenari, amb l’agilitat que ho feia la novel·la. El respecte pel camí narratiu del llibre és escrupolós, i amb els recursos emprats aporta frescor, dinamisme… Potser l’efectisme de l’expressivitat italiana destaca en excés, i provoca aquells riures que potser no toquen, i que trenquen l’ambient pretès. Tot plegat pren la forma d’una coreografia excel·lent, àgil, directa, en la que la Cristina Genebat (completa, esplèndida, plena), la Marta Marco (espectacular, dominant tots els registres) i la Carlota Olcina (mesurada, rigorosa) esdevenen, protagonitzant de forma coral la història de cada escenari, els cabells que la Clara Segura, en el seu paper de narradora, s’encarrega de trenar i fer convergir. Tres històries que tenen elements comuns: dones resistents, que diuen “prou”, la lluita contra els prejudicis i el destí, el buit social, la discriminació, el sostre de vidre… Aquests elements fan que el text, amb el factor humà que aporta el teatre, sigui commovedor, valent, directe, i es visqui de forma intensa, complexa, corprenedora. Interpel·la l’audiència sense remei.