Arriba el mes de Juliol i un cop més el Teatre Grec obre les seves portes a les arts escèniques per gaudir de les nits d’estiu a l’aire lliure. En aquesta edició, el festival d’estiu ha apostat fort novament per la dansa i ha confiat en La Veronal per escenificar a través d’aquesta disciplina les entranyes del mal. Es tracta d’una proposta que respira elegància per totes bandes, la qual es percep d’entrada a través d’una escenografia molt cuidada, un vestuari ben trobat i una il·luminació poderosa. En aquest sentit, hi ha un gran treball visual al darrera, en el que destaca una gran habilitat per crear espais carregats de bellesa i capaços d’evocar sensacions a través dels colors, els materials, les diferents representacions, els audiovisuals i el joc de llums. A més, sovint, aquestes escenes semblen quadres pictòrics vius, en els que l’espai i els elements tenen múltiples lectures més enllà de l’evident bellesa per als ulls de l’espectador. D’altra banda, l’aspecte sonor també mereix una atenció destacable, ja que s’ha triat una banda sonora molt addient i es fa una utilització d’efectes i d’un muntatge sonor de gran qualitat, que a més sona amb força a l’anfiteatre.
La part coreogràfica i d’execució està a l’alçada dels altres elements ja explicats, agermanant-se a ells amb total fluïdesa. Així doncs, ens trobem amb una posada en escena que combina moviments més propis de la dansa amb d’altres propers a la teatralitat. En aquest sentit, les composicions corals s’executen amb una gran compenetració, així com els balls a tres persones, els quals atrapen a l’espectador per la seva originalitat i dificultat. Sens dubte, es tracta d’un gran espectacle que ha fet que aquest Grec hagi començat amb molt bon peu.