Quatre anys després de l’excel·lent Distancia siete minutos, els sempre interessants Titzina tornen amb un nou espectacle. En aquesta ocasió ho fan al voltant de dues cultures diferents en contacte parlant de les diverses formes d’entendre el món i sobre d’on provenen les diferències i similituds. Així, l’espectacle té una arrencada esplèndida en la que resulta fàcil entrar gràcies als personatges i a les situacions trobades, aconseguint escenes realment divertides i interessants a nivell de contingut. No obstant, a mesura que l’obra avança, aquesta esdevé més monòtona i la connexió encetada comença a trontollar. En aquest sentit, tot resulta més feixuc i les escenes perden la força inicial, tornant-se tot més repetitiu i dens. Tot i això, l’espectacle resulta interessant, partint d’una bona idea i creant elements substanciosos que li confereixen un cos ben argumentat. D’altra banda, Diego Lorca i Pako Merino ens ofereixen unes bones interpretacions que porten l’espectador per la transició entre la comèdia i el drama, despertant en ell la reflexió. Així doncs, ens trobem davant d’una obra que té els seus alts i baixos, però que resulta interessant pel tractament de la seva temàtica i per uns actors totalment entregats.
Enllaç copiat!