Ja fa uns quants dies que aquesta proposta s’hi ha instal·lat a la Villarroel on s’estarà fins dilluns dia 22, una proposta de la companyia Titzina que fa uns mesos que gira. Es tracta de LA ZANJA escrita, dirigida i interpretada pels dos membres de la companyia, Diego Lorca i Pako Merino. LA ZANJA es va estrenar l’any 2017 i en 2018 va participar en el Festival Iberoamericà de Cadis.
Una obra que ens mostra el paral·lelisme existent entre la colonització de Pizarro sobre la civilització inca l’any 1532, i que va acabar amb l’execució d’Atahualpa, i l’actual colonització que realitzen les multinacionals sobre territoris potencialment explotables. Colonitzacions que només porten la desolació, la malaltia i la destrucció de tot allò que és propi de les cultures que viuen en el territori “objecte de desig”.
Fruit d’un treball exhaustiu de creació, la peça esta basada en cròniques de l’època dels “conqueridors” i en els fets més recents ocorreguts el 2 de juny del 2000, en la població de Choropampa quan un camió que transporta mercuri liquid d’una empresa minera aboca accidentalment part de la seva càrrega sobre la ruta principal que travessa el municipi. L’empresa ofereix diners per recuperar el mineral. Nens, dones i homes el recullen sense saber els efectes que això provocarà en la seva salut.
Aquesta és la cinquena producció de la companyia i la tercera que ha representat a la sala Villarroel, després d’”EXITUS” (2011) i “DISTANCIA SIETE MINUTOS” (2015) i com en els dos treballs anteriors ens ha semblat una proposta fantàstica, amb una posada en escena brillant.
El treball interpretatiu és magnífic amb uns canvis de personatges i registres absolutament convincents, que acompanyanen amb petits retocs en el vestuari com el coll d’en Pako Merino quan es transmuta en Pizarro, els barrets de palla quan fan de “primos” que vigilen la vaca, el mocador al cap quan fan de dones, de recepcionista de l’hotel que guarda la clau de la wifi al seu cap ….
En la història actual Pako Merino es Miquel, l’enginyer de la multinacional minera que ha de convèncer al poble dels beneficis que els hi reportarà l’explotació minera del territori. Diego Lorca és l’Alfredo, l’alcalde de la localitat que està en contra del projecte i acabarà assassinat a mans dels seus conciutadans que el veuen com un fre al progrés i a l’enriquiment de tots.
Un treball de denúncia d’una senzillesa abassegadora, un text que amb una gran naturalitat ens va relatant la transformació de les persones que acaben perdent la seva manera de fer i s’acaben convertint en uns éssers despietats corromputs buscant l’enriquiment personal. Una història que ens parla de valors i de tradicions, de la necessitat de preservar la identitat cultural i de fer prevaldre la dignitat per sobre dels interessos econòmics.
A la magnífica posada en escena, i els personatges definits i perfectament identificables s’ha d’afegir una acurada il·luminació d’Albert Anglada i Diego Lorca, la música de Jonatan Bernabeu i el disseny de l’escenografia, amb un espai escènic quasi nu on els petits moviments de les plaques del terra o de les dues cadires són suficients per suggerir espais o èpoques totalment diferents.
LA ZANJA és metafòricament el lloc on amaguem tot allò que ens molesta, tot allò que ens fa nosa, els ideals que deixem pel camí, la dignitat i fins i tot la nostra identitat. I és també el recordatori de què la història es repeteix una vegada i un altre i que per evitar cometre els mateixos errors cal buscar les respostes en el temps passat, en el record comú que roman ocult.
Un text punyent que rellegirem, perquè en sortir no ens hem pogut estar de comprar el llibre. Una proposta absolutament recomanable.
Per veure la ressenya original, només cal que cliqueu en aquest ENLLAÇ