La companyia La Zaranda ens presenta una obra commovedora, impactant i dura que no ens va deixar indiferents a ningú.
Es tracta d’una obra plena d’ironia que ens fa reflexionar sobre la vellesa i la mort, un viatge cap a la llibertat perduda des del somni, una crítica a un món deshumanitzat i hipòcrita que pretén fer-nos creure que els geriàtrics són fantàstics i meravellosos, un lloc ple d’activitats lúdiques, teràpies i tractaments beneficiosos. A qui no li fa il·lusió acabar en un lloc d’aquests? No passa rés, si s’ho passen d’allò més be. Juguen, fan teatre, reciten poemes,…
Cinc avis busquen una fugida, una esperança, un somni, tornar a viure, ser lliures.
La il·luminació d’Eusebio Calonge, la música i l’escenografia de Paco de la Zalanda són sens dubte elements molt importants en aquest muntatge.
L’escenografia és freda, però molt visual i simbòlica; unes gàbies que es converteixen en llits, armaris, dutxes, passadissos,…Unes gàbies que a l’escena final es convertiran en una plataforma cap a la llibertat. Pell de gallina !!!
Les interpretacions són extraordinàries, molt expressives i plenes de força. Creïbles i molt properes. Uns avis que ens han fet somriure i emocionar. Desig, esforç i lluita constant.
La música amb la obertura de Tannhauser de Wagner m’ha impactat moltíssim, brutal !!!
A la sortida opinions ven diverses. Jo penso que és una obra molt, molt recomanable.