L’alé de la vida és la tercera obra de David Hare que veig. En ella, l’autor torna a tractar els seus temes de sempre: la infidelitat, el sexe i la contraposició entre les idees hippies i la vida burgesa. Unes magnífiques Anna Güell i Mercè Arànega interpreten la dona i l’amant del mateix home, que es coneixen anys després d’haver estat totes dues abandonades. Durant una llarga conversa, coneixerem dos models oposats de dona: la mestressa de casa i la intel·lectual independent. I és aquest plantejament maniqueu i aquesta simplificació el que no em va convèncer de l’obra. Els personatges em van resultar plans i tòpics, i el fet que totes dues dones es definissin exclusivament en funció de la relació que van establir amb aquest home que no coneixem, em va resultar avorrit i poc interessant.
Potser és quelcom generacional o que, senzillament, aquesta obra no era per a mí.