Emma Vilarasau deixa de banda el registre més dramàtic al qual ens té acostumats per a llançar-se de ple al Stand Up Comedy en aquesta comèdia dramàtica d’autoficció. El seu personatge és una còmica a l’estil de Joan Rivers – els que hagin vist la sèrie Hacks podran sentir-se identificats amb el seu univers – que durant les dues hores que dura l’obra alterna la seva faceta més pública a l’escenari amb la seva vida més privada a casa. Segons avança la història, els límits entre aquests mons es van difuminant, igual que ho farà el límit entre realitat i ficció, amb un preciós monòleg final on l’actriu es treu la màscara i presumeix de la seva gran empatia amb els espectadors confessant-se des del seu jo més íntim i emotiu.
Sergi Belbel escriu i dirigeix aquesta obra feta a mida per a la Vilarasau. A partir de l’experiència de l’actriu cuidant a la seva mare als seus últims anys de vida, director i actriu elaboren aquest preciós homenatge a l’ofici de les actrius i comediantes que més enllà dels escenaris, també cuiden i sostenen a les persones del seu voltant. Dues actrius més l’acompanyen a l’escenari: Mont Plans destaca pel seu increïble paper còmic com a àvia i Júlia Bonjoch aporta un contrapunt de seny en el seu paper de filla.
En definitiva, es tracta d’un preciós exercici d’autoficció amb aires feministes i que es qüestiona la nostra actual necessitat de portar la realitat a escena o de mirar la realitat amb ulls d’espectadors. I és que aquesta obsessió per la veritat resulta lògica en una època en la qual sembla que ha deixat d’existir. Quan la realitat ens sembla ficció, necessitem una ficció que ens acosti a la realitat. Per això, llarga vida a l’autoficció, a la Vilarasau, a la seva mare i a totes les altres.
