Estrenada al Fringe Madrid i Fira Tàrrega, APOCALYPSE UPLOADED, tanca la trilogia amb què LAminimAL ha desenvolupat el seu llenguatge artístic.
LAminimAL va néixer l’any 2010 a la Sala Beckett, com a grup d’investigació entorn els Sistemes Minimalistes Repetitius (SMR), creats per José Sanchis Sinisterra. La companyia ha desenvolupat un llenguatge propi on la frontera intèrpret-personatge és un dels seus punts de partida. Des d’aleshores ha produït set espectacles i hem de reconèixer que nosaltres, és la primera vegada que en veiem un.
La trilogia neix el 2012 amb “El suïcidi de l’Elefant hipotecat” fruit de la necessitat de retrobament entre el teatre i el públic, i de recuperar el paper qüestionador que generacionalment els pertoca.
El 2014 neix la segona part “La supervivència de les Lluernes” on revisen la història recent fent un viatge a l’any 1975. La necessitat de saber com hem arribat fins aquí, qüestionant l’anomenada Transició.
Ara, amb “APOCALYPSE UPLOADED: la transhumanització de les Abelles” s’enfronten al projecte més ambiciós de tots, i parlen del futur, de la sensació persistent que “alguna cosa ha de passar”, alguna cosa que ens permeti tornar a començar.
Una trilogia que parla en tres temps: passat, present i futur.
Amb dramatúrgia d’Albert Pijuan i dirigit per Daniela De Vecchi, és un espectacle que fusiona teatre, música i nous llenguatges en un escenari que amplifica, modula i modifica les accions dels personatges. Els set intèrprets, Eloi Benet, Esperança Crespí, Carles Cruces, Toni Figuera, Xantal Gabarró, Andrea Marinel.lo i Joan Martínez desenvolupen un gran treball coral, amb música en directe i, interrelacionant amb el públic que seiem a dues bandes.
Es tracta de teatre fragmentat, de monòlegs individuals expressats en petits grups, un recopilatori d’històries que van des de famílies que es preparen per a l’hecatombe fent simulacres de bloquejar finestres o entrar dins del refugi, el sexe virtual i les promocions comercials que ho interrompen, el nen de paper que angoixat no sap que vol ser de gran, la predicadora que llegeix passatges de l’antic testament, ….. I al final, resulta que tot consistia en escoltar a les abelles. I a Bowie, és clar.
Ballant en la frontera entre actor i personatge els intèrprets lluiten per reconstruir la seva identitat a partir dels vestigis de les seves memòries. El sistema s’ha descompost i ara toca recompondre’l. Escenes d’interès dramàtic desigual sense un fil conductor únic on es barregen relats biogràfics reals amb relats de ciència ficció.
Una posada en escena que és un bombardeig d’idees, de conceptes, de reflexions i on tots els actors s’entreguen al màxim. Impossible deixar de mirar, impossible deixar d’escoltar, impossible no sentir-se interpel·lat, impossible captar-ho tot.
Barreja de moviment, veu i música amb una magnífica interpretació coral i una estudiadíssima coreografia.
Per poder veure la ressenya original, nomès cal clicar en aquest ENLLAÇ