Tot i que s’ha anunciat com la recuperació de la primera sarsuela en català, l’espectacle és un homenatge poc cerimoniós a la figura del compositor Josep Anselm Clavé, personatge clau en la política de la seva època i autèntic revolucionari del cant coral. Durant tota la primera part assistim a un refregit de textos històrics sobre Clavé, destinats a lloar i reivindicar la seva figura, puntejat amb algunes de les seves peces per a cor o per a orquestra (d’aquest començament en destaca, sobretot, l’energia d’un tema com L’Euterpense). Es pot dir que tota aquesta part està realitzada amb molt d’humor, com ara l’espectacular aparició de la directora Wanda Pitrowska, i força enginy, com és tot el tema de la col·locació dels músics. El problema, però, és que aviat l’espectador comença a preguntar-se què ha ocorregut amb la sarsuela que venia a veure…
Quan comença realment L’Aplec del Remei, anunciat a meitat del show, ens trobem en que tot plegat ha quedat reduït a uns quants highlights i a una versió pràcticament de concert. No sabem si és degut a la decisió de suprimir la part parlada o bé que les dificultats per trobar la partitura han acabat per lliurar-nos una peça incompleta i escapçada pels seus més de 150 anys d’existència. Total, un espectacle molt ben cantat i servit amb gust i humor, molt d’humor. Llàstima que el que s’havia anunciat no és exactament el que s’ofereix, cosa que sempre despista.