Un succés suposadament insignificant i infantil farà que es desencadenin conflictes seriosos entre els adults, al més pur estil de Yasmina Reza en Un Déu Salvatge. És vàlida la mentida en certes ocasions o la sinceritat absoluta ha de prevaler?
Partint del debat sobre com educar als nens i quin enfocament utilitzar per a explicar-los el món, els protagonistes d’aquesta comèdia treuen a relluir tots els seus draps bruts. Mitjançant uns diàlegs intel·ligents i amb un ritme vertiginós, el text enllaça un conflicte amb el següent, presentant fins a cinc variants diferents. Potser no era necessari abordar tants fronts ja que amb els tres principals la progressió està més que assegurada.
De totes maneres, és admirable la forma en la qual Marc Angelet i Cristina Clemente teixeixen cada uns dels detalls del text, assegurant una progressió ascendent en tot moment, amb girs inesperats, ple de gags còmics i construint un discurs coherent al mateix temps.
L’humor neix de l’enfrontament d’uns personatges oposats que conforme avança l’obra s’aniran desmuntant i trauran a relluir les seves incoherències, personatges amb els quals ens identifiquem ràpidament. És aquí precisament on neix la màgia de la comèdia, quan som capaços de riure’ns de nosaltres mateixos.