Vaig llegir una vegada que els personatges de Les amistats perilloses eren tan moderns que actualment podrien ser estrelles de rock, però d’aquí a muntar directament un concert amb tot els protagonistes de la novel·la potser és fer-ne un gra massa. De totes formes, és exactament el que ha ideat Darío Facal, el director d’aquest producte que vol resultar modern però que al final només ho sembla. I és que les argúcies de Merteuil i Valmont s’acaben diluint i banalitzant entre tanta pirotècnia, aspecte que els va allunyant de mica en mica dels espectadors. És cert que Carme Conesa està prou encertada com la comtessa instigadora de la trama, però Edu Soto s’esforça -i em consta que és així- per aconseguir un paper que està a les antípodes de la imatge que projecta… Sap greu dir-ho, però no connectem amb el seu Valmont, i en una obra com aquesta això resta molts punts del resultat final. Per últim, comentar que hi ha una bona utilització dels elements tècnics (micros inclosos), que hi ha moments ben resolts dins de la proposta inicial i que tot plegat transcorre com un mal concert, que malgrat tot té un bon embolcall. Recomanable per a aquells que no coneguin la novel·la ni la pel·lícula, i que vulguin deixar-se endur pel ritme (no sempre compassat) que marquen els mateixos actors.
Enllaç copiat!