Tot i que, originalment, Las amistades peligrosas va néixer en forma de novel·la epistolar el 1782, la història d’aquests dos llibertins francesos va fer-se molt popular per l’adaptació cinematogràfica que va dirigir Stephen Frears a finals dels anys vuitanta. En aquesta versió teatral de Javier L. Patiño i Darío Facal, el joc de seducció i venjança dels nobles protagonistes i les seves perverses apostes continuen tenint la força i la morbositat del material original. La novetat, en aquest cas, és la incorporació d’instruments musicals que converteixen, per moments, l’espectacle en un veritable concert de rock’n’roll. Les guitarres elèctriques o la bateria, bàsicament, atorguen ritme, vigor escènic i explosions físiques dels actors però, en part, també banalitza lleugerament el contingut de l’obra. Carme Conesa interpreta a la Marquesa de Merteuil de manera tan fascinant que acaba per robar l’atenció en totes les escenes, fins i tot quan no participa directament. Malauradament, Edu Soto, malgrat el seu esforç, no està a l’altura com a Vescomte de Valmont, un paper la complexitat del qual no acaba de trobar. A més, provoca (no queda clar si intencionadament o no) moments d’estranya comicitat que no encaixen bé amb la resta de la proposta. A part d’això, el muntatge és dinàmic, aconsegueix composicions visualment molt suggerents i, tot i abusar de fórmules que acaben per fer-se repetitives, exposa correctament el seu missatge: el sexe és una gran eina per obtenir poder.
Enllaç copiat!