Descriure aquest muntatge és tan difícil com descriure el que sentim quan escoltem música o algunes cançons. Una experiència artística?, una experiència religiosa?, una experiència orgàsmica?
La música és poderosa. Les cançons ens acompanyen tota la vida. Ens recorden la nostra infantesa, aquell moment en què ens vam enamorar, un estiu meravellós o la pèrdua d’algú que ja no hi és.
Les cançons ens fan plorar, riure, ballar, viatjar, fer l’amor, recordar. Només cal tancar els ulls, escoltar, sentir i deixar-se portar.
La música, la gran protagonista.
La posada en escena,dissenyada per Alejandro Andújar, és una gran capsa de música. Altaveus, cintes de casset, discos, tocadiscos, radiocasset,…tot forma part d’una escenografia musical.
L’espectacle s’ha dividit en dues parts (Cara-A i Cara-B), de la mateixa manera amb què es denominen els dos costats dels discos de vinil. També hi ha una espècie d’entreacte (sense descans), que podríem titular Moment Nina Simone, que ha sigut BRUTAL! Ha sigut una experiència indescriptible, com una espècie de catarsi col·lectiva. Tant a dalt, com a baix de l’escenari s’han pogut veure un munt de maneres diferents d’expressar el que se sent quan escoltem una cançó o el ritme de la música.
Les obres “Les tres germanes” i “Ivanov” del dramaturg rus Anton Txékhov han servit com a punt d’unió per la funció de Messiez.
La música és part del muntatge. Sonen una vintena de temes. Els estils són variats: cançó brasilera, francesa, pop, lírica, flamenca, jazz. Sentim les grans veus de cantants com Jacques Brel, Liza Minnelli, Carmen Linares, els Manel, Nina Simone, el cor de Cosmic Voices from Bulgaria, i l’increïble Celia Bartolí cantant “Vedrò con mio diletto” (que se’ns ha demanat d’escoltar amb els ulls tancats. Ha sigut una experiència increïble).
“Las canciones” és una obra d’una enorme exigència interpretativa. Tots els actors brillen amb llum pròpia. Silèncis, moviment, llenguatge corporal, interpretació.Fantàstics!!!
Amb “Las canciones” Pablo Messiez ens proposa escoltar i sentir el poder de les cançons i la música.
Messiez ha creat un espectacle viu, emocional, esperançador, poètic, fins i tot diria un punt filosòfic, ja que ens parla sobre els sentiments, i sobre les persones que utilitza la música com a vehicle desinhibidor.
Messiez ens fa comprendre que sentir no és el mateix que escoltar. Parar, tancar els ulls, escoltar i deixar-se portar.