Un altre recital de Carmelo Gómez

Las guerras de nuestros antepasados

Las guerras de nuestros antepasados
13/09/2023 - Teatre Goya

El 1975 Miguel Delibes escrivia la novel·la Las guerras de nuestros antepasados, una forta crítica a l’absurditat de la violència i especialment de les guerres. Fins i tot diria que va de l’absurditat de la naturalesa humana en general, amb personatges que es mouen pels seus instints i un protagonista –de nom, Pacífico- que s’enfronta al “garrote vil” per honestedat i bonhomia. Un protagonista que prové de l’Espanya rural (el que ara potser anomenaríem “la España vaciada”) i que va desgranant, des de la presó, una vida tan real com esperpèntica. No és estrany, però, veure novel·les de Delibes damunt dels escenaris, transformades en famosos monòlegs (Cinco horas con Mario o Señora de rojo sobre fondo gris) o peces més corals (La hojarasca o Los santos inocentes). Suposo que el secret està en una prosa clara i fluïda, que parla de tu a tu a l’espectador i que tracta temes a vegades molt concrets… però al mateix temps molt universals.

Aquesta interessant adaptació de Eduardo Galán, amb direcció de l’argentí Claudio Tolcachir (La omisión de la família Coleman, El viento en un violín), ens presenta només a dos personatges en escena i es basa en les entrevistes del psiquiatra de la presó amb el protagonista. A banda, tenim un escenari pràcticament nu, amb una estructura amb rodes que canvien els mateixos actors i que el dia que jo vaig assistir va donar algun que altre petit ensurt… La resta, actuació pura i dura. Paraula i gest molt afinats, que en mans de Miguel Hermoso i Carmelo Gómez es converteixen en un petit recital. El cas de Gómez és realment meritori, ja que es tracta d’un actor molt tècnic –només cal observar com respira, com treballa la veu i fins i tot el cos- que malgrat tot omple sempre les seves interpretacions de sentiment i veritat. Cada vegada que ve a Barcelona (Todas las noches de un día, El alcalde de Zalamea) es converteix en una oportunitat per veure a un actor de raça, d’aquells que hem conegut i admirat al cinema però que demostren dia a dia que superen tots els terrenys artístics que es proposen.

← Tornar a Las guerras de nuestros antepasados

Enllaç copiat!