Un monòleg amb dramatúrgia, direcció i interpretació d’una actriu valenciana, Pilar Martínez. Una dramatúrgia basada en el text original de Manuela Ortega que ens parla de la seva vida.
LAS MADRES PRESAS és la crònica real d’uns fets que paga la pena recordar i explicar.
Un homenatge a les mares que van lluitar contra la misèria i la repressió. Una constatació de què la història del franquisme també es construeix amb persones anònimes que van sobreviure malgrat tot.
Ens parla de dues mares, Josefa i Aurora, que van ser empresonades a la postguerra i es van conèixer a la presó. El marit de la Josefa també estava empresonat i tenien set fills que van quedar sols, la més gran, Isabel tenia 16 anys i el petit un bebè de mesos que va anar amb la seva mare a la presó. Manuela, és la que ens explica uns fets que van passar quan ella només tenia 4 anys.
Aurora era vídua i tenia vuit fills, el més petit dels quals també va ser empresonat amb ella. L’Aurora va estar detinguda per ser la vídua d’un guerriller.
Coincideixen a la mateixa cel·la, i, des de la presó ajuden als seus fills a sobreviure, anant tots a viure a una mateixa casa i formant, sense ser-ho, una gran família. Elles, des de la presó, van dirigir amb determinació la seva educació i la seva convivència. Elles dues van forjar una sòlida amistat que duraria tota la vida.
Manuela Ortega, penúltima filla de Josefa ha bussejat en els seus records d’infantesa, per portar-nos al present una història commovedora i honorar el coratge de les seves dues mares. Vol ser la memòria de les veus enterrades per tres motius, per ser dones, per ser pobres i per pertànyer al bàndol perdedor.
Una magnífica interpretació, des del cor, que ens ha deixat pell de gallina.
Si desitgeu llegir la valoració sencera, només heu de clicar AQUÍ