Aquest LATENTES és un projecte sortit d’uns estudiants de la Universitat Pompeu Fabra, que va néixer com a curt interactiu per acabar convertint-se en una obra de teatre que ha acabat produïda comercialment pel Tantarantana. L’autoria i direcció és d’Adrián Erre i Mireia Aragón
Un espectacle que barreja arts escèniques, audiovisuals i una petita interacció amb el públic. Una proposta conceptuada com a experiment escènic, on el públic decideix el futur de la Mila, la Vera i el Leo.
LATENTES ens presenta un món on no existeixen individualitats, les persones viuen agrupades de tres en tres en “nidos”. La Mila (Julia Santacana), la Vera (María Ramírez) i el Leo (Marc Folch) han desobeït les normes i estan tancats en un centre de reeducació.
En entrar a la sala, la Mila, la Vera i el Leo estan abraçats, encara no sabem que viuen tots tres tancats per alguna cosa que han fet, estan castigats, obligats a conviure aïllats, obligats a penedir-se del que han fet, obligats a acceptar una manera d’actuar que els hi van indicant per megafonia o mitjançant tutorials en vídeo (Xavier Alomà, Lara Correa i Biel Heredero).
Amb racionament de menjar i fent allò que els obliguen a fer, són portats al límit i acabaran sentint l’ofec de l’aïllament.
Adaptar-se, rebel·lar-se o morir semblen les úniques opcions.
Una proposta inquietant que, entenem, vol transmetre l’ofec de la disciplina i l’aïllament i les conseqüències de la desobediència a les normes establertes.
Unes interpretacions correctes i una adequada posada en escena.
Malgrat tot, el text ens ha semblat molt allunyat de la realitat i ens ha fet l’efecte d’estar contemplant un “reality” de les cadenes “populars” de televisió; per molts esforços que hem fet no hem pogut connectar amb la proposta i en algun moment ens ha arribat a avorrir.
Potser nosaltres no teníem el dia.
Per altra banda, ens hem adonat que la representació havia arribat a la seva fi, perquè els tècnics de llums han arrancat a aplaudir.
Per poder veura la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ