Embarcar-se en un projecte teatral clàssic sempre és un repte, perquè es poden realitzar adaptacions que no casin amb el present, o que no respectin l’essència i universalitat que els textos originals solen tenir. I en aquest cas, aquest repte s’ha superat amb escreix. L’adaptació de L’Avar de Molière que es pot veure actualment en el Teatre Goya és una veritable joia.
Respectant el text original, estem davant una versió fresca, dinàmica i molt divertida. Per sobre de tot cal destacar el paper d’en Joan Pera, sincerament és la primera vegada que veig a l’actor català en escena, i encara que no conec la seva faceta més còmica, sí que puc dir que la clava amb el seu avar; tant en veu i actitud corporal com en intel·ligència humorística, creant un personatge agredolç, que provoca en el públic sentiments contradictoris, que van des del menyspreu o antipatia fins a la pena. La majoria dels altres personatges estan a l’alçada, creant escenes molt dinàmiques i divertides.
A més, la posada en escena és senzilla però alhora elegant i cuidada, igual que el vestuari. En definitiva, paga la pena veure el clàssic de Molière adaptat pel Sergi Belbel i dirigida pel Josep Maria Mestres.