Teatre sarcàstic de divulgació política

Le congrès ne marche pas arriba al Poliorama després d’haver exhaurit al Teatre Lliure la temporada anterior.
La Calòrica, com sempre, amb un muntatge teatral impecable, modern, original i arriscat de Joan Yago ens presenta un episodi complicat de la història de Europa.
El que s’havia iniciat com un procés de canvi amb la revolució francesa al 1792 sota els principis de la Il·lustració, s’acabava amb un repartiment de territoris, fronteres i lluita pel poder. Les monarquies absolutistes van veure perillar la seva hegemonia amb l’avançament de les tropes de Napoleó i després de la derrota, es repartíen els territoris com en un mercat. Va ser la primera cimera internacional de la història. Era la més gran concentració de monarques i diplomàtics coneguda a Europa al segle XIX.
La Calòrica posa damunt l’escenari els assistents que van determinar el rumb de la reunió: Lord Castlereagh, el representant britànic, (esplèndid Marc Rius); Klemens von Metternich, canceller austríac i amfitrió de la reunió representat brillantment per Júlia Truyol ; el francès Charles-Maurice de Talleyrand ministre d’afers exteriors de França. És Carles Roig amb el difícil paper de passar una mica desapercebut ja que era el perdedor de la revolució que França havia iniciat; el tzar Alexandre I, l’exèrcit del qual havia estat decisiu per a la derrota de napoleó interpretat per Aitor Galisteo-Rocher i ridiculitzat fins a l’extrem.
El que no s’escriu a la història és la disbauxa (balls vienesos, alcohol i sexe ) que hi va haver durant aquells 9 mesos que van trigar a posar-se d’acord. I aquí és on La Calòrica es deixa anar i diu tot allò que no s’escriu i fa símils amb les cimeres actuals.
Sota la impecable direcció de Israel Solà, els intèrprets utilitzen la llengua pròpia (francès, anglès, castellà, català, alemany, rus). Amb una molt treballada assessoria lingüística i amb l’ajuda de sobre titulació, el públic pot seguir perfectament el text. No és d’estranyar que la llengua dominant de la reunió fos el francès ja que les classes dominants europees parlaven en francès. Una veu en off acaba d’ajudar a comprendre la delicada i complicada situació.
No és una obra còmica com ens tenia acostumats la Calòrica sinó que és reflexiva i crítica d’aquell moment valorant las conseqüències que se’n van derivar, l’anàlisi filosòfica i econòmica d’Adam Smith fins arribar a Margaret Thatcher, defensant en un discurs brillant el liberalisme econòmic. Interpretada esplèndidament per Roser Batalla, aquest monòleg li va valdre el Premi Teatre Barcelona a la millor interpretació de repartiment.
Obra molt didàctica que explica irònicament l’evolució política i econòmica d’Europa dels darrers dos segles.