Si algú pretén veure només un concert de cuplets i cançons de revista va molt equivocat, perquè darrera d’aquesta actuació i d’aquest nou projecte del grup gironí Le Croupier hi ha molt més. Hi ha una idea molt interessant -meitat broma, meitat homenatge- i també hi ha, sobretot, un cant d’amor a un gènere i a una manera d’entendre l’espectacle que només viu en fotografies antigues, vells records i llegendes deformades. Com diu algú en el documental que es projecta durant el muntatge, la història de l’oblidada vedet Esperança Dinamita i la de tantes altres estrelles d’un Paral·lel que ja no tornarà “formen part de l’imaginari col·lectiu”. I amb això ens hem de quedar, perquè la resta són vuitanta minuts de festa, música ben interpretada i comicitat efectiva, tot amanit amb el to picant que correspon en aquests casos…
Darrera d’aquest repertori, clàssic dins del gènere i divertidíssim com n’hi ha pocs, estan els músics de Le Croupier amb el seu cantant Carles Cors, i amb dues artistes convidades que fan les delícies del públic. Una d’elles és l’excel·lent cantant, i millor actriu, Aina Sánchez, que aporta als cuplets una picardia que no resulta mai barroera, sinó més aviat elegant i distingida. I l’altra és Mont Plans, que només amb tres cançons i un speech graciosíssim es posa als espectadors a la butxaca. Realment, un espectacle molt recomanable per a tothom, ja que ningú renuncia mai als encants i a les velles històries d’un Paral·lel que encara conserva un polsim de màgia.