Sobre la identitat i els fàrmacs

L'efecte

L’efecte
22/02/2015

Suggestionant l’espectador ja des d’abans d’entrar al teatre amb un metge repartint pastilles de colors i suposats formularis d’autorització, Sixto Paz Produccions ha tornat a encertar, aquesta vegada traslladant les intimitats de la parella a un context d’experiment químic. Escrita per la dramaturga anglesa Lucy Prebble, narra la història de dos joves voluntaris que es comprometen a participar en l’assaig clínic d’un nou antidepressiu. A partir d’aquí, establiran una relació on l’amor i l’atracció es confondran amb els efectes de la pastilla i que, en definitiva, posarà en entredit l’èxit de l’estudi. L’espectacle se sosté, bàsicament, per un text sòlid i enginyós que combina de forma molt equilibrada humor, diàlegs naturals, reflexions filosòfiques sobre la identitat i una crítica intel·ligent a la medicina i la psicologia científica. Del grup d’actors, destaca un especialment inspirat Pau Roca (que ja es lluïa a Pulmons, l’anterior muntatge de la productora) i que amb Nausicaa Bonnín formen un duet tendre, versemblant, divertit i amb una gran química. Tot el contrari que l’actor Paul Berrondo, malauradament, a qui veiem, per moments, amb una actitud escènica una mica discordant. En qualsevol cas, es tracta d’una obra estimulant, amb una fantàstica ambientació i girs constants en la trama, dirigida, a més, amb eficàcia per Carol López. Potser es podria haver aconseguit una mica més d’intensitat en algun fragment o bé potenciat l’emotivitat del conjunt (en general, més expositiu) però el cert és que té un ritme fantàstic i planteja un debat veritablement valuós que, per desgràcia, no veiem amb assiduïtat.

← Tornar a L'efecte

Enllaç copiat!