Mai abans havia vist tanta eufòria, admiració i unanimitat entre el públic i la crítica en un espectacle. Des de la seva estrena a Madrid i la infinita i creixent llista de gira, tenia una curiositat i ànsia inaguantable per veure quin tipus de monstre havia creat Sergio Peris-Mencheta.
Després de veure Lehman Trilogy dues vegades en tres dies, puc afirmar i reafirmar l’espectacularitat d’aquest muntatge i la merescuda ovació que reben a cadascuna de les representacions.
Lehman Trilogy enlluerna per les següents raons:
– Els actors: No són actors, són, com ha esmentat a entrevistes el seu director, joglars. Aitor Beltrán, Ferran González, Pepe Lorente, Darío Paso, Leo Rivera i Litus Ruiz interpreten a més de 120 personatges al llarg de la història dels germans Lehman, ficant-se en la pell dels propis germans, els seus fills, les seves dones (una de les escenes més divertides i ben reeixides que he vist en molt de temps) i tots els personatges que facin falta per a traslladar al públic al trepidant món que van crear els Lehman amb una energia i un esforç admirable, un dels motius pels quals decideixes aixecar-te de la cadira en aplaudir.
– La història: Pot ser que si no ets gaire entès en economia o sents repulsió pel capitalisme, pensis que una història de tres hores sobre aquest tema sigui inaguantable i difícil de portar al llenguatge teatral, però precisament, el tracte que fa Sergio Peris-Mencheta el converteix en un conte que no vols que acabi. Moment que aprofito per a lloar la seva gran direcció.
– La música: Lehman Trilogy compta amb les composicions i la meravellosa veu de Litus Ruiz, que fan molt dinàmic, entretingut i memorable l’espectacle. Però NO és un musical, la música simplement acompanya a la història i ajuda a contextualitzar-la.
– L’escenografia: És una de les peces per la qual m’uneixo a l’afirmació d’alguns espectadors que és l’obra de la dècada. Una escenografia aparentment senzilla que, explotada al màxim, sorprèn cada vegada més a mesura que va avançant l’espectacle i el fa memorable.
Lehman Trilogy és una gran joia entre els muntatges teatrals que podem veure actualment a Espanya. És diferent, atrevida, trencadora i emocionant, característiques que la fan inoblidable i permeten que sigui recordada en el temps en la ment dels quals hem pogut gaudir-la.
Una obra per a descobrir la grandesa del teatre i enamorar-se d’ell, i el seu èxit és atribuïble a una de les frases dels Lehman que en escoltar-la vaig pensar, així és. L’espectacularitat d’aquesta balada per a sextet en tres actes “no és sort, és tècnica”.
.