Una picor al nas durant els assajos del discurs d’investidura del President de la Generalitat farà “actuar” a un reconegut psiquiatre. És llavors quan comença una relació entre els dos que qui sap si perdurarà pels anys dels anys… L’evolució dels dos actors és genial, des del punt de vista de les sensacions i aspectes més humans que ens envolten, que no passen d’un extrem a l’altre sinó que a poc a poc van canviant de pensaments i externalitzant el seu interior. El text, potser per ser casolà o per ser proper, resulta, a vegades, previsible. Tot i això, fa reflexionar sobre veritats que intentem amagar i l’esforç que fem per aparentar qui no som. En definitiva, una hora i deu molt amena, escassa de trama i amb una única funció després d’haver-se “carregat” a algú: “Perdonar i després tornar a estimar de nou”!
Enllaç copiat!