Doncs sí, que bèstia! Perquè agafar la Tempesta de Shakespeare, fer-li una passadeta per La Pesta de Camus i posar-hi música en directe de Beethoven, la Sonata núm. 17… sí, ho heu endevinat, aquella anomenada La Tempesta, doncs per dir-ho educadament, té collons! Però és clar, el Jordi Oriol, l’autor, en té; jo els hi vaig veure l’altre dia al Mercat de les Flors quan tocava el saxo en pilotes a Estació Terminus, però no parlem de boles, sinó de creativitat i d’això n’hi sobra. A veure, aquesta obra és complicada, atropellada, difícil… però te una cosa impagable: és fascinant i el magnetisme, la seducció , com deia la meva àvia no la caguen les garces. No sigueu carallots i no us la perdeu.
Crítica completa » http://bit.ly/29wC721