Xicu Masó dirigeix aquesta obra del dramaturg anglès Harold Pinter. Amb una escenografia que ens introdueix en la misèria dels personatges.
Una obra que ens fa somriure, en altres moments riure i al final amb els ulls humitejats. Tota una bufetada a l’interior dels nostres sentiments. Una d’aquelles obres que ningú s’ha de perdre i que hauria de prorrogar un parell de setmanes.
Des d’un inici es tracta de les relacions humanes que s’estableix entre els 3 protagonistes de l’obra, Amb una actualitat brutal, i amb cops d’ullet a Barcelona per poder-ho centrar més. Tots els referents sobre Barcelona, juguen a favor de l’espectacle.
Per moments sembla que ens trobem davant de la figura de tres clowns.
La escenografia amb prestatges plens d’objectes vells, com tressors del mateix Golum. És com un altre personatge que ens endinsa en aquesta humanitat presentada.
Per cert, el treball dels actors ha estat inmillorable. Un d’aquells papers que segur veurem premiats. L’únic que pot ser molt difícil quin actor hauria de ser el guanyador.
Per cert, una recomanació: A ser possible escollir una butaca central. Hi ha butaques als laterals que sembla que perd alguna que altre cosa.