De vegades oblidem que Pinter pot ser divertit. Potser perquè les seves obres mai són obertament còmiques, alegres o optimistes. És difícil de saber. Però el cas és que moltes d’elles, des d’una mirada plena d’ironia, tracten les misèries del comportament humà generant situacions d’estrany desconcert que podem qualificar, innegablement, d’humorístiques. Sembla clar que Xicu Masó, director d’aquesta subtil i acurada peça, ha volgut potenciar aquest aspecte satíric de l’univers pinterià, abordant els personatges gairebé com a clowns que juguen a embolicar-se en converses sense sortida, i envoltats d’una atmosfera de thriller de l’absurd de rerefons realista. L’encarregat, primer èxit comercial de qui va ser Premi Nobel de Literatura l’any 2005, és una obra moderna i, al mateix temps, universal, sobre la lluita pel territori, el poder i la dignitat. Masó ha dirigit tres esplèndids actors aconseguint que omplin de sentit cada petita frase, cada monosíl·lab i cada pausa del text. La direcció escènica fuig de qualsevol artifici, centrant l’atenció en l’ambient tèrbol i incert dels tres infeliços que, avui en dia, curiosament, reflecteixen tan bé l’estat d’ànim de la nostra societat. Impecable, especialment, resulta la interpretació d’Albert Pérez com a vagabund: tendra, hiperrealista i vibrant. Per la resta, més enllà de l’impecable tractament del ritme i dels diàlegs, s’ha optat per una posada en escena un pèl massa conservadora, fins i tot, amb foscos per dividir les escenes. No obstant aquests foscos, que bé poden ser un homenatge a les pauses del mateix Pinter, l’espectacle és una veritable joia del teatre contemporani que, en aquest cas, s’ha sabut fer billar des de l’humor, el respecte i la intel·ligència.
Enllaç copiat!