Ens recordem de la nostra adolescència? Un cos, els pèls, el bigoti, el desig, els petons, les sortides, les festes és això i moltes coses més. I així ens ho recorda l’obra. Que era la discussió entre pares i fills (gag genial quan veu que l’adolescent no vol mòbil, no vol sortir, no vol provar drogues,….) amb un canvi de papers hem rigut en aquest gag de la relació de pares i fills.
Però no oblidem la relació amb els altres adolescents. El primer peto, les primeres emocions, el primer noi o noia que ens atrau. Tot i molt més.
El dramaturg Marc Artigau firma un text sobre l’adolescència dirigit per Meritxell Yanes, amb Marta Pujolàs i Cristina Arenas. Un espectacle calidoscòpic sobre l’adolescència. Una mirada àcida, divertida i gens paternalista sobre aquella edat plena de pors i d’inseguretats.
Un text molt divertit, amb petites històries amb un punt en comú “L’adolescència”. Amb un gran text de Marc Artigau, ens ha fet riure en alguns moments, d’altres n’ha sorgit un somriure i en un moment ens ha fet pensar sobre aquells records que tenim sobre l’adolescència.
La direcció de la Meri, es veu en la transició dels diferents moments, i en el treball de Marta Pujolàs i Cristina Arenas que borden els diferents papers que es reparteixen, sense perdre aquell punt de tendressa i a la vegada de mala llet.
I per vosaltres què és l’adolescència?
Moments divertits com el de la professora a base de poesia, el moment dels productes típics de la nostra adolescència, els efectes del primer petó es reparteixen fins i tot en el moment del ‘conill’ amb un final que veus que de mica en mica treus el somriure i veus la problemàtica que porta.
Recomanar aquesta obra, és poc. I tant que la recomano, per als adolescents i per aquells que en algun moment van ser adolescents. Teniu una bona estona assegurada.
Podeu veure la resta de la meva opinió a l’enllaç