Una setmana moguda, tornem a La Villarroel a veure l’estrena de “Othello“. Una obra que vam tenir la sort d’estrenar al Teatre de l’Aurora d’Igualada (i que no vaig poder assistir, i em vaig perdre el col·loqui posterior).
La companyia Les Antonietes torna amb els clàssics (Vània , Stockmann o Un tramvia anomenat desig per exemple) i a revisar-los als temps actuals. Aquest cop, tornem amb Othello on s’ha reduït a tres personatges. Ja ho dic de començament, Oriol Tarrascon ha realitzat una magnífica adaptació del clàssic de Shakespeare.
Oscar Intente és la desconfiança, la gelosia personificada en el seu paper. Aida Oset ( i Annabel Castan a Igualada) és Desdemona la dona maltractada i punt de mira de la venjança de Iago i Othello. I un magnífic Arnau Puig ens demostra la perversió, la venjança, el racisme latent. Un reflexe de la societat actual.
A la sortida de l’obra, el primer que vam comentar va ser el tema que actualment tenim a tot arreu amb “Àngels a Amèrica” referent a blanquejar l’únic personatge negre; i com no podia ser d’altre manera també vam comentar el fet que Othello ens trobem amb un cas similar. Sense voler entrar en cap tipus de debat, sembla que a partir d’ara la comparació pot ser freqüent a partir d’ara. L’Oriol a Othello ens ha volgut presentar a Othello/enveja vestit de negre, la venjança en vermell i la maltractada en blanc. Una elecció encertada. En aquest cas, em sembla que ha aconseguit el seu efecte buscat per poder representar els diferents papers.
Tal com hem dit, aquesta obra es concentra en tres personatges principals de l’obra. Per aquest mateix motiu, per l’èxit de la mateixa necessita que siguin convincents. Arnau Puig ens ha meravellat amb el seu paper. Hem vist la seva faceta més camaleónica canviant d’un moment fosc a d’altres grissos. Ens ha presentat un Iago amb diferents tonalitats segons el seu moment, ens ha demostrat el cinisme del seu personatge des de l’inici de l’obra.
Si vols veure l’opinió sencera, la tens al següent enllaç