Es tracta d’una tragicomèdia escrita per Lucía Carballal i dirigida per David Selvas, amb unes grans María Pujalte, Cristina Plazas i Francesca Piñón. Elles són d’una generació de dones que van començar a desafier les normes d’un inici del feminisme.
Una reflexió sobre el passat, les decisions que van prendre fa anys, com deixar la feina, començar una nova etapa, etc…
És un relat íntim i colpidor sobre la lluita interior que moltes dones viuen entre seguir els seus somnis o complir amb les expectatives que la societat imposa, especialment en un moment històric marcat pel fervor del feminisme.
Una història sobre la lluita interior: seguir els somnis o fer el que s’espera d’elles, en ple fervor del feminisme Complicitat entre María Pujalte, Cristina Plazas i Francesca Piñón. Cada personatge representa un aspecte diferent d’aquesta tensió. La recerca de la llibertat personal; l’esforç per complir amb un rol socialment acceptat i els dubtes que les travessen a totes. Aquesta varietat d’experiències enriqueix el relat, ja que evidencia la lluita , oportunitats i circunstàncies entre elles.
Les Bàrbares m’ha encantat per la seva capacitat de combinar profunditat emocional amb moments d’humor genuí. Les interpretacions de María Pujalte, Cristina Plazas i Francesca Piñón són tan naturals tot i que algunes converses semblen forçades, i no vaig poder evitar riure’m una bona estona amb les seves rèpliques plenes de sarcasme i ironia. És una obra que sap equilibrar perfectament la reflexió i la diversió, deixant un somriure als llavis fins i tot mentre planteja preguntes profundes.
Pots veure la resta de la meva opinió a l’enllaç