Les Barbares som tu i jo. La teva germana. La mare. La filla. La amiga. La veïna. La dona d’avui… És una mirada feminista amb un punt d’autocrítica alambinada. Perquè una no és feminista i prou sinó q ho és a la seva manera.
Així ens trobem amb 3 personatges actuals amb distints rols sobre l’ escena. La Susi és una ama de casa amb un discurs empoderat q va deixar la carrera musical al casar-se per atendre el marit i els fills. La Carmen una arquitecte exitosa, portada de revistes, sempre ha donat mes prioritat a la seva carrera q a la seva vida personal menystenint les mancances que hi comporta. I la Encarna, la iaia moderna sempre pendent dels néts que no va saber fer costat al seu fill quan més ho necessitava.
Les tres entomen un rol davant la vida que grinyola amb el seu discurs de dona feminista i empoderada. Potser per això, la Bàrbara, en un darrer intent de voluntat pòstuma, ha fet reunir-les per enfrontar-les amb la seva realitat.
Tot i la sobrietat del tema, l’obra es representa en clau d’humor. Els diàlegs son àgils i fonedissos amb la música q es va integrant com a part de la funció en els moment àlgids, acompanyant el ritme de les escenes. És el contrapunt d’originalitat de l’obra que comença i acaba amb la veu angelical de la Berta Gratacós entonant ESA NO SOY YO, un avanç en el que es fa palesa la dicotomia dels seus personatges.
D’escenografia bàsica, les actrius es belluguen per l’ estança en un tira i arronsa de prejudicis barquejats del passat que esdevindrà en un espai de reflexió.