Les Bàrbares és una boníssima tragicomèdia que posa a les dones de més de cinquanta anys en el centre amb un to actual, fresc, feminista i amb una posada en escena molt encertada i suggeridora.
El text de Lucía Carballal, que es va estrenar originalment al CDN a Madrid, reuneix tres dones grans després de la mort d’una amiga en comú. Aquest punt de partida no és més que l’excusa per a presentar tres arquetips diferents de dona respecte a les renúncies que han decidit fer per a sobreviure en un sistema patriarcal: la que ha renunciat a la feina per a quedar-se a casa, la que ha renunciat a la família per a triomfar a la feina i la que ha decidit formar una família i treballar al mateix temps. Aquest encertat text ple de comèdia i emoció, lluny d’adoptar una posició alliçonadora i decantar-se per una forma ideal i coherent de ser una dona feminista, mostra les arestes de cada opció, desmuntant prejudicis i construint personatges tan rodons com interessants que a més estan magistralment interpretats per María Pujalte, Francesca Piñón i Cristina Plazas.
La posada en escena de David Selvas combina comèdia amb moments més emotius plens de veritat i amb un acompanyament musical de Berta Gratacós que genera una atmosfera captivadora i on destaca la versió de Yo no soy esa de Mari Trini. A més, l’escenografia de Marc Salicrú, Josep Iglesias i Carles Hernández contribueix a aquesta atmosfera donant un toc elegant i oníric a aquest saló d’hotel vintage que podria sortir d’una pel·lícula de David Lynch.
En definitiva, una preciosa experiència tant narrativa com estètica. Aneu-hi.