Ahir quan vaig veure l’obra “Les coses excepcionals” em vaig recordar d’una llibreta que vaig escriure fa uns quants anys. De seguida que vaig arribar a casa la vaig buscar. Sabia perfectament on era, però m’havia oblidat completament d’ella. La vaig obrir. El primer que hi ha escrit és el poema “Mal que mal” de Ferran Margarit. Data del 2009, però les primeres coses excepcionals les havia començat a escriure molt abans. La meva llibreta de coses excepcionals es titula “Les coses que em fan feliç”. Com diu en Pau, tots en un moment o altre, amb més intensitat o menys, ens hem sentit deprimits. A mi escriure aquests moments em va ajudar molt.
M’agradaria poder compartir amb vosaltres algunes de les coses que hi vaig escriure:
-Entrar a l’habitació dels meus fills quan dormen i veure en el seu rostre la felicitat.
-Estirar-me al sofà i escoltar a Pavarotti cantant Nessun Dorma
-El caliu de la llar de foc encesa
-Les abraçades dels meus fills
-El pijama d’ossets
-La frescor dels llençols de cotó recien posats
-El contacte de la pell del meu marit. El contacte de la pell dels meus fills
-Un bon plat de nata, i una cassola de macarrons de la meva mare.
No sé en quin moment vaig deixar d’escriure-hi, però ahir quan vaig arribat a casa, i me’l vaig llegit, hi vaig afegir unes quantes coses més: tornar a veure somriure a la meva filla, sentir cantar al meu fill i anar al teatre.
La vida és una llista plena de moments excepcionals. En Pau quan era petit va començar a escriure per la seva mare una llista de coses per les quals valia la pena viure ; una llista que va seguir escrivint tota la vida i que possiblement li va ser de gran utilitat per ell mateix.
Hi ha milers de coses per les que paga la pena viure, coses immaterials que són excepcionals.
Seguiré omplint la meva llibreta de coses excepcionals, perque la vida és plena de coses per les quals paga la pena viure.