La versió de Les criades de la innovadora companyia coreana Sadari Movement Laboratory és, probablement, una de les propostes que més expectació ha suscitat en el Festival Grec d’enguany. Aquesta circumstància, com ha passat altres vegades, pot jugar a favor o en contra de l’opinió generalitzada però, en qualsevol cas, de ben segur que és l’espectacle del qual tothom en parlarà. L’obra barreja el mètode teatral de Jacques Lecoq amb la dansa tradicional coreana, obtenint, doncs, una posada en escena que potencia el treball físic de les actrius, tot i que també deixant el seu espai pel text de Jean Genet. El resultat és un muntatge que destaca essencialment per la seva delicada bellesa. L’univers d’aquestes dues minyones que juguen a convertir-se en la mestressa agafa un to obscur i psicològic on la música, la il·luminació i l’escenografia aposten pel simbolisme amb gran efectivitat. Potser en treball corporal no és tan portentós com, potser, es podria (equivocadament o no) esperar; no obstant això, l’expressivitat facial és, de veritat, fascinant. Curta en duració i cristal·lina en el missatge, la peça aconsegueix que el món màgic nascut de la frustració de les dues miserables protagonistes arribi a l’espectador, l’hipnotitzi i l’emocioni.
Enllaç copiat!