Exageració amb control

Un exemple de com la qualitat pot obrir perspectives. No és el tipus de teatre que m’agrada, a priori. De fet, a l’inici, em va costar molt entrar i em preguntava que m’havia portat fins aquí. Poc a poc em vaig anar obrint, estava receptiva al que anava passant, vaig riure molt, i l’aplaudiment del final va ser totalment espontani i amb ganes! Un aplaudiment per reconèixer i agrair una feinada tremenda i una gran qualitat. Ens trobem amb dos actors que encarnen múltiples personatges, cadascú més estrambòtic i exagerat. A l’escenari veig molta imaginació, i un ventall grandíssim i extraordinari de possibilitats per passa d’un a l’altre sense que l’espectador es perda.
Treball intens i acurat de personatge, de manera que podem saber perfectament qui està en escena, encara que li falten els elements que l’identifiquen. Hi ha part musical, corporal, molt de text… a un ritme trepidant que no decau en cap moment. I, a pesar d’aquest ritme l’espectacle queda redó i ben net.
Obra on tot està pensat, calculat, mesurat i perfeccionat, per arribar a una qualitat que passa per sobre de les preferències teatrals.
Tot i que no em travessa profundament, val la pena anar a gaudir i riure, riure molt!