Sempre dic que costa fer-me riure (tant com em ve de gust!). Doncs aquí, ho he fet i molt. Un tour de force pels actors Enric Cambray (Sàpiens) i Ricard Farré (Romeu i Julieta) que interpreten ells solets tots els personatges amb diccions, accents, transformisme, caracteritzacions a ritme vertiginós… Personatges exagerats en una proposta que aposta per aquest divertit sentit de l’exageració (on tan fàcil es cansar l’espectador) i per un ritme embogit tan cuidat que aconsegueix que no perdem el fil sinó que pugem a aquesta muntanya russa i ens deixem anar i riem de valent.
Adaptació de l’obra de Molière que satiritza els “entesos” que saben de tot, que igual opinen de filosofia que d’obres publiques, de literatura o d’economia. Vaja, el típic tertulià, aquí ridiculitzat com cal amb referents ben coneguts. Gent que parla molt i no entén de res, diuen moltes coses però generals, vàcues, amb grans paraules per confondre i semblar més del que són, encantats d’haver-se coneguts i encara més d’escoltar-se. El marc de tot això és una intriga amb embolics familiars, amb pretendents imposats i d’altres desitjats, amb dones sàvies (massa) orgulloses de ser-ho, classisme ridícul i molt, molt d’humor.