Una divertida i boja adaptació d’aquest clàssic de Molière que tot i mantenir l’essència del seu missatge és capaç d’adaptar-lo al context contemporani català. Una sàtira de la vessant més snob de la cultura, un combat entre el plaer de l’amor terrenal i la necessitat de presumir d’una saviesa elevada.
Els dos actors interpreten un total de vuit personatges, repte que superen amb enginy. Els ràpids canvis de vestuari, el joc constant d’entrades i sortides i fins i tot la representació amb objectes fan que el públic connecti amb aquest codi i es deixi portar pel deliri d’aquesta comèdia. Segons avança l’obra, el públic es torna més partícip d’aquest divertit joc escènic i és apel·lat per la paròdia d’uns personatges fàcilment reconeixibles.
Tot i que alguns personatges són senzillament sublims, no tots funcionen per igual. Alguns canvis de personatge no estan prou diferenciats i fan que el relat caigui en una repetició de caricatures excessivament similars que a vegades arriben a l’estridència.
Sigui com sigui, aquesta atrevida proposta d’Enric Cambray i Ricard Farré continua esgotant localitats en la seva tercera temporada. Demostrant que la necessitat dels humans de lluir d’intel·lecte segueix igual de vigent tres segles després de la creació d’aquesta obra.