“Les dones sàvies” és una obra de Molière (Jean-Baptiste Poquelin), estrenada l’any 1672 a París , basada en situacions i personatges contemporanis del tot reals.
Mentre Molière a la seva obra fa una sàtira sobre l’educació femenina de l’època, i critica la hipocresia de la societat del seu temps, Lluís Hansen, responsable de la dramatúrgia, en fa una versió més esbojarrada adaptada a la nostra època.
Hansen ens proposa una versió més actual de “Les dones sàvies”; manté el to i la forma originària del llenguatge, però sense la necessitat de ser recitada en vers.
Per un altre banda ha adaptat l’obra a tan sols vuit personatges , interpretats tots ells per dos actors, l’Enric Cambray i Ricard Farré.
Així ajudats de perruques, maquillatge, faldilles reversibles o mocadors que es transformen en còfies,…, de l’expressió física i corporal, i del to de veu i vocalització diferent per a cada personatge…, i a un ritme vertiginós, l’Enric Cambray ens interpreta a l’Enriqueta (la filla petita), la Belisa (la tia solterona), en Crisal (el pare) i el Sr.Cunill ( el tertulià), i en Ricard Farré es converteix en l’Amanda (la filla gran), a Clitandre (l’enamorat), Martina (la criada) i a Filaminta (la mare). Ha estat brutal !!!, vuit personatges excel·lentment interpretats per dos magnífics actors.
El que he pogut veure és una sàtira sobre alguns personatges, coneguts com els falsos intel·lectuals de la nostra època, aquells que s’anomenen “tertulians”, “blocaires” o “crítics” personatges que podem escoltar a la ràdio, que surten a la televisió o escriuen. Gent que pel sol fet de ser popular en un medi de comunicació i tenir molts seguidors, es creu amb el dret de poder “opinar amb rotunditat” de tot allò del que entén i del que no entén. Però com diu el meu germà: “no per anar a veure molts partits de futbol ja ets un expert en futbol”.
Com espectadora us puc dir que m’ha semblat una obra magnífica, intel·ligent, reflexiva, irònica,…, i sobretot molt i molt divertida. El seu ritme és trepidant, i aconsegueix en tot moment mantenir l’interès del públic.
És una obra d’aquelles que et fa pensar i reflexionar. Realment t’adones que la nostra societat no és gaire diferent de la que hi havia en l’època de Molière; i que la hipocresia i la falsedat són temes del tot vigents i universals.
Us recomano que hi aneu per poder veure l’Enric Cambray i Ricard Farré fent unes interpretacions dignes de ser recordades.
Forts aplaudiments d’un públic del tot satisfet.
La sala plena de gom a gom, el cartell d’entrades exhaurides i llista d’espera. No badeu…compreu les entrades ja !!!
Només em queda donar les gràcies a Els Pirates Teatre, per convertir aquest espai escènic en un lloc referent de bon teatre. Sortir per la porta amb un somriure d’orella a orella, dient quin bon rotllo dona venir al Maldà, és increïble. Gràcies !!!