Els Pirates Teatre és una d’aquelles companyies que ha anat creixent davant dels nostres ulls i que s’ha mantingut sempre fidel al seu estil. La comèdia i el musical -tal com ells l’entenen- han estat dues de les bases sobre les que han aixecat els seus espectacles, quasi sempre de petit format i amb una imaginativa posada en escena. En aquesta nova aventura -la tercera comèdia de Shakespeare que afronten en 18 anys de carrera- han tornat a les temàtiques de sempre… però en aquesta ocasió han optat pel gran format. I potser és aquí on han començat a encallar-se algunes coses. Crec que el muntatge és competent i la companyia mostra l’eficàcia de sempre, però un gran escenari potser no era l’espai més adequat pel seu tipus de musical íntim i petit. Amb només dos músics i la col·laboració ocasional d’algun actor, la part musical queda irremeiablement coixa. I si a això hi sumem una escenografia massa convencional i un vestuari una mica trist i apagat, acabarem per constatar que l’objectiu s’ha quedat a mig camí.
El que no falla és el repartiment, amb una Laura Aubert esplèndida i un Ricard Farré que li dona les rèpliques més precises. Tampoc cal oblidar, però, la comicitat d’Arnau Puig i Jordi Vidal, dos secundaris d’aquells que mai fallen i que aquí gaudeixen de valent amb tota la quantitat de personatges que interpreten. En definitiva, un muntatge que apuntava molt alt però que ha quedat en un més que correcte i valuós terme mig.