Arriba la quarta edició de “Teatre d’hivern” de la companyia Parking Shakespeare. Dilluns van estrenar l’obra Les males persones. Lloc, el centre cívic El Sandaru, un edifici que es troba molt a prop del Parc de l’Estació Nord, espai on la companyia fa les seves representacions cada estiu. Nosaltres fidels a aquesta companyia vam corre a reservar les entrades pel dia de l’estrena.
En aquesta ocasió, el director convidat per la companyia ha estat en Carles Mallol, que va triar l’obra Els Bandits de Schiller (un text clàssic, condició que requereix la companyia), que ha adaptat i actualitzat, incorporant escenes pròpies, i convertint una obra de quatre hores, en una d’hora i mitja; el resultat ha estat la magnífica obra que hem pogut veure Les males persones.
El text és extraordinari. Mallol ha sabut adaptar-lo molt bé, tenint en compte que va ser escrit el 1781, i que es tractava d’un text gens fàcil.
Tot i que s’ha representat dins d’un espai tancat, la companyia segueix en la seva manera de fer: no hi ha tècnics de llum, ni de so. No hi ha escenari, el públic (unes 80 persones) estem col·locats a dues bandes de la posada en escena. L’escenografia que ens presenta l’Anna Tantull és una llarga moqueta, en una banda hi ha el bosc, recreat a través de la llum d’unes làmpades molt originals (dissenyades per Xavi Gaedés), i a l’altre el saló de la casa del pare dels dos protagonistes principals, en Karl i en Franz. Al saló hi ha un sofà i la paret és plena de retrats de família. Fixeu-vos bé durant la representació en la fotografia d’ en Karl…
L’argument és el de dos germans en Karl (Santi Montreal) i en Franz (Pep García Pascual), que s’enfronten per l’atenció del pare (Carles Gilabert) i per l’amor d’una dona, l’Amàlia (Ester Cot). Dos germans amb dues personalitats i caràcters ben diferents; un buscarà les forces per ser un bandit i l’altre aparentment el bo, arrasarà amb tot i tothom que s’interposin en el seu camí. Al costat d’ells l’Oscar Bosch en el paper de Schwatz i en Pau Ferran com a Hermann.
Gelosies, enveges, venjances, traïcions, amor i mort.
Les interpretacions estan totes molt treballades. Tots s’hi deixen la pell. L’Ester Cot està impressionant!!!, en José Pedro García Balada en el seu paper de Spiegelberg, de lo millor que li he vist fer fins ara.
Per mi ha estat de les millors interpretacions que els he vist fer en tots aquests anys. Teatre en majúscules!!!
Cal que reserveu plaça per assegurar-se un lloc, ja que tan sols hi ha 80 places per funció i les entrades van que volen. Dilluns va quedar molta gent fora…
L’entrada és gratuïta i al final es demana, com és costum en aquesta companyia, l’aportació econòmica que cadascun de vosaltres cregui convenient. Recordeu no deixar-vos el moneder a casa, com el senyor del meu costat, que a part de colar-se i no fer cua, no parar de mirar el mòbil i xerrar durant la funció, va marxar durant els aplaudiments sense fer cap aportació…